Antístenes, el fundador de l’escola cínica, hagués trobat esplèndid el missatge de fi d’any del president Pujol, sobretot quan demana a la societat civil catalana que pensi en els interessos col·lectius i no en els particulars. Precisament el seu llarg govern s’ha caracteritzat per anar eliminant tota aquella activa societat civil organitzada que va sorgir a la mort del dictador. El moviment veïnal va sucumbir al clientalisme organitzat des del Departament de Benestar social, on l’exconseller Comas va actuar com un gran dissolvent de les primeres associacions de veïns.

I els potents moviments de renovació pedagògica també varen ser menjats per la maquinària fagocitadora del Departament d’Ensenyament que, de mica en mica, ha aconseguit que Catalunya passés de ser  la capdavantera en propostes de renovació pedagògica a nivell europeu a ser una més del piló del immobilisme  educatiu.

Això és el que li empipa al Sr. Pujol que, després de fer un gran esforç per desmobilitzar la societat civil i crear aquesta espècie d’oasi social, de cementiri reivindicatiu a Catalunya, veu que al final de la seva vida política els ciutadans es tornen a mobilitzar i diuen prou a tant d’autoritarisme, a tanta especulació, a tant deixar que el mercat decideixi el destí del territori, de les polítiques socials i dels serveis de proximitat. En definitiva, diuen que ja n’hi ha prou de  vendre el país per interessos partidistes.

Qui ha defensat interessos particulars i partidistes han estat els governs del Sr. Pujol. Ha engegat un procés de privatització de tots els serveis públics: ensenyament, sanitat, escoles bressol, centres per a la gent gran. No ha dubtat d’utilitzar diner públic per afavorir interessos privats com va ser la venda de l’Hospital General de Catalunya, o els crèdits i avals de l’Institut Català de Finances a empresaris de la corda convergent. O a comprar per més de 7 mil milions de pessetes la plana i el paratge de Castell perquè eren de propietat “d’amics” del president. O ha donar suport al Plan Hidrológico Nacional per mantenir-se en el poder. Fins i tot es capaç de dir que el benestar dels ciutadans de les comarques de Girona és gràcies els camps de golf, les granges i les línies elèctriques. Sr. Pujol, “cum laude” en cinisme.

Ara ja no es pot passejar pel país, sense que la societat civil organitzada li exigeixi responsabilitats tant  a les terres de l’Ebre, com a les planes de l’Empordà, l’Àrea metropolitana, o a les Valls d’en Bas o del Ges.

Al final el president va parlar que havien d'evitar-se els abusos en política i que cal  una actitud moral en totes les actuacions socials. Hi estic d’acord, però caldria preguntar-li al Sr. Pujol quin tipus de moral defensa el president d’un govern que permet que els diners destinats als aturats es gestionin irregularment i vagin a parar a un partit de la seva coalició com tant bé expliquen els periodistes Josep Callol i Eduard Cid en el llibre “La negra mancha de CiU” (Ed. Tempestad). O un president que permet irregularitats i corrupteles com el cas Turisme, o la Maison de la Catalogne, o el cas Casinos, o la venda del portal Olé, o l’afer Planasdemunt. O quina moralitat predica un president que permet que la seva “família” es beneficiï de la gestió del govern de la Generalitat.

El missatge de fi d’any és la més clara descripció del que ha estat el model de gestió publica del Sr. Pujol i el que continuaria, el Sr. Mas. Amb aquest panorama, des de la radicalitat democràtica, visca la societat civil i per molts anys.

Joan Boada i Masoliver